El mes de les estrenes

Setembre és el mes de la diversitat, perquè tornem a la feina (si és que no ho hem fet abans), comença novament l’escola, tornem els col·leccionables de sempre (nines, idiomes i un llarg etcétera). El cas és estrenar alguna cosa nova. Deu ser que això ajuda a entomar l’anomenada “pujada de setembre”. Quan era petit i sentia els pares parlar de la “pujada”, pensava que era que el mes anava amunt, com si l’agost estigués en horitzontal i setembre, en canvi, en vertical. Coses de crios, què hi farem…

El cas és que jo també m’he apuntat a aquesta “moda” de renovar-se o morir. Per això, he canviat la signatura en les meves fotos, de l’anterior “megustamiolympus” al nou “Julio_R2″. No té res a veure amb el meu frikisme per la saga StarWars (francament, m’agrada més Star Trek i el comandant Piccard…). El que deia, que m’he canviat el nick.

I com que no hi ha dos sense tres, estic a l’espera de renovar l’equip fotogràfic. Encara no m’he decidit, perquè estic entre dues opcions (el pressupost és ajustat, no hi ha més). Espero acabar-me de decidir en breu i fer una bona elecció.

Interior del Museu Rodin (París)

(Olympus E-500 + Zuiko 14-45mm)

Torna la “normalitat”

Avui, 1 de setembre, tornem a la vida després de les vacances. Sí, sí: l’agost és el més de les vacances, i qui més qui menys, desapareixem de la vida mundana per gaudir de les sempre merescudes vacances. Clar que la crisi s’ha deixat notar, tot i que per sort, hem pogut fer una petita escapada.

I ara ja al setembre, ens re-incorporem a la vida dita “normal”: matinar, presses, trepitjades al metro o embussos, etc. I no ens podem queixar pas gaire, no. Com diu ma mare: “sort que tens feina”. Sí, no cridem al mal temps.,,

En fi, que espero estar més present per aquí, que aquest any he tingut el blog una mica en segon (o tercer?) terme. Fins aviat!

El retorn de la rutina

Després d’uns dies de merescut descans, ja tornem a la rutina del dia a dia. És curiós veure que, any rere any, hi ha coses que es repeteixen en acabar-se l’estiu: la tornada a l’escola o la feina, apurar els últims dies de sol per anar a mantenir el broncejat de l’estiu, els Corticoles d’El Corte Inglés, etc. Potser el producte estrella de la tornada a la rutina diària siguin els col·leccionables. Hi ha que veure la quantitat de col·leccions que hi ha als kioskos. N’hi ha per a tots els gustos i butxaques: cases de nines, pel·lícules en DVD, maquetes, etc. És un fenomen social digne d’estudi.

En fi, que després dels dies de sol, les cervessetes a les terrasses dels bars i les tapetes, la realitat del mes de setembre s’imposa i tornem a la “normalitat”. L’estiu ja és un record en la nostra memòria, que sobreviurà durant un temps, potser esgotant el seu alé a l’espera del revelat de fotos al Fotoprix. Mentrestant, somniarem amb les vacances de Nadal. Però això ja és una altra història, oi?