Tothom m’ha parlat del llibre “El nen del pijama de ratlles“: que és boníssim, com és que no te l’has llegit, etc. Finalment ho he fet. Me l’han regalat pel Sant Jordi. Així que diumenge, després de sopar, em fico de ple en la lectura. I me l’he llegit d’una tirada. Sí. Em va enganxar de ple des de la primera pàgina. Només una aturada tècnica de 5 minuts per fer café i segueixo.
M’agrada com està escrit. És molt interessant observar des d’una altra perspectiva (sí, sí… ja ho dic en l’encapçalament del blog!). I Bruno, que així s’anomena el protagonista, ens dóna una altra perspectiva dels fets que viu.
“Y hasta aquí puedo leer” com deien en aquell famós concurs televisiu. Si en teniu interès, llegiu-lo. A mi m’ha agradat molt. Us emocionarà, segur!
