És temps de canvis

Finalment m’he decidit a fer un canvi en la meva “vida fotogràfica”. M’he mantingut fidel a la meva Olympus E-500 durant quasi bé quatre anys. Amb ella he fet moltes fotos i crec que he aprés una mica. Ha estat un temps molt intens, i gràcies a aquesta distracció he conegut molta gent magnífica, amb qui m’uneix la passió per la fotografia i una bona amistat. També he pogut veure materialitzada la meva participació modesta en una exposició col·lectiva, El Factor Humano. Això no té preu!

Ara toca madurar. He estat setmanes llegint comparatives i cercant possibilitats dintre d’Olympus. Per sort, he tingut l’assessorament de l’amic Martín Gallego que m’ha anat ajudant a veure l’equip que millor s’ajusta a les meves necessitats i possibilitats. Lamentablement, no ha pogut ser l’E-30, ja que sembla que a Barcelona és impossible trobar-la (sóc una mica antiquat, i les coses “importants” prefereixo comprar-les en botigues de confiança, què hi farem…).

Entre les altres opcions que hem valorar amb el Martín, finalment m’he decidit per la Nikon D90, amb un objectiu Tamron 17-50 2.8 estabilitzat. No sé com anirà aquesta nova relació, el que sí espero és que sigui tan bona o millor com amb la meva estimada E-500.

 

(Parc de Les Tulleries, París)

(Olympus ·E-500 + Zuiko 14-45mm)

El mes de les estrenes

Setembre és el mes de la diversitat, perquè tornem a la feina (si és que no ho hem fet abans), comença novament l’escola, tornem els col·leccionables de sempre (nines, idiomes i un llarg etcétera). El cas és estrenar alguna cosa nova. Deu ser que això ajuda a entomar l’anomenada “pujada de setembre”. Quan era petit i sentia els pares parlar de la “pujada”, pensava que era que el mes anava amunt, com si l’agost estigués en horitzontal i setembre, en canvi, en vertical. Coses de crios, què hi farem…

El cas és que jo també m’he apuntat a aquesta “moda” de renovar-se o morir. Per això, he canviat la signatura en les meves fotos, de l’anterior “megustamiolympus” al nou “Julio_R2″. No té res a veure amb el meu frikisme per la saga StarWars (francament, m’agrada més Star Trek i el comandant Piccard…). El que deia, que m’he canviat el nick.

I com que no hi ha dos sense tres, estic a l’espera de renovar l’equip fotogràfic. Encara no m’he decidit, perquè estic entre dues opcions (el pressupost és ajustat, no hi ha més). Espero acabar-me de decidir en breu i fer una bona elecció.

Interior del Museu Rodin (París)

(Olympus E-500 + Zuiko 14-45mm)

Torna la “normalitat”

Avui, 1 de setembre, tornem a la vida després de les vacances. Sí, sí: l’agost és el més de les vacances, i qui més qui menys, desapareixem de la vida mundana per gaudir de les sempre merescudes vacances. Clar que la crisi s’ha deixat notar, tot i que per sort, hem pogut fer una petita escapada.

I ara ja al setembre, ens re-incorporem a la vida dita “normal”: matinar, presses, trepitjades al metro o embussos, etc. I no ens podem queixar pas gaire, no. Com diu ma mare: “sort que tens feina”. Sí, no cridem al mal temps.,,

En fi, que espero estar més present per aquí, que aquest any he tingut el blog una mica en segon (o tercer?) terme. Fins aviat!

Records de París (III)

Hi ha una frase que més o menys diu “París bien vale una misa“. Doncs segur que sí que val unes quantes… I quin millor lloc que la catedral de Notre Damme! Doncs aquí deixo una petita mostra.

Records de París (II)

Uns minuts abans de la foto anterior, mentre encara no plovia, vaig estar fotografiant les escultures i l’exterior del Museu Rodin.

Els turistes ja ho fem això d’estar-nos al davant d’una obra i no pensar que d’altres esperen per admirar-la de més aprop. Així que lluny de desesperar-me, vaig aprofitar la “intromissió” accidental de la turista i la vaig incloure dins la composició. Crec que ha guanyat molt la foto…

Records de París (I)

A l’interior del Museu Rodin, aquesta noia em “proporciona” una composició que no puc obviar. Observa el jardí del Museu sota la pluja.

Interior del Museu Rodin (París)

(Olympus E-500 + Zuiko 14-45mm)