Finalment ahir vaig poder veure la nova pel·lícula de José Corbacho i Juan Cruz, així que ja puc opinar.
Li dono 7 punts sobre 10. I que consti que m’ha agradat, tot i que crec que es queda curta. Es queda curta en el sentit que tens la impressió que responsabilitza molt subtilment als protagonistes d’aquest “drama”. Això sí, surts del cinema amb el convenciment que tothom està implicat en trobar una solució a aquestes dificultats anem a dir “modernes”: polítics, professors, pares i alumnes.
Les actituds dels pares implicats, no només el que es va veient durant la pel·lícula sinó també en una escena en què hi ha una reunió de pares amb la directora del centre escolar són calcades de la realitat.
El final… evidentment no us el desvetllaré. Només diré que el trobo molt encertat perquè, en definitiva, si les coses es deixen resoldre per la seva inercia, tots acabem perdem.
El que em va sorprendre, i això no té a veure amb la pel·lícula, va ser la poca assistència de públic: eren quatre persones en total a la sala. Però això ja és un altre tema…
