“Cobardes”, pensaments d’un espectador

Finalment ahir vaig poder veure la nova pel·lícula de José Corbacho i Juan Cruz, així que ja puc opinar.

Li dono 7 punts sobre 10. I que consti que m’ha agradat, tot i que crec que es queda curta. Es queda curta en el sentit que tens la impressió que responsabilitza molt subtilment als protagonistes d’aquest “drama”. Això sí, surts del cinema amb el convenciment que tothom està implicat en trobar una solució a aquestes dificultats anem a dir “modernes”: polítics, professors, pares i alumnes.

Les actituds dels pares implicats, no només el que es va veient durant la pel·lícula sinó també en una escena en què hi ha una reunió de pares amb la directora del centre escolar són calcades de la realitat.

El final… evidentment no us el desvetllaré. Només diré que el trobo molt encertat perquè, en definitiva, si les coses es deixen resoldre per la seva inercia, tots acabem perdem.

El que em va sorprendre, i això no té a veure amb la pel·lícula, va ser la poca assistència de públic: eren quatre persones en total a la sala. Però això ja és un altre tema…

Va de cinema: “Expediente Anwar”

Aprofitant el dia de l’espectador, he anat a veure “Expediente Anwar”. Davant l’ampla oferta cinéfila de Barcelona, acabo triant aquesta pel·lícula. El diari la resum així: “un atemptat terrorista fa que un ciutadà d’origen egipci sigui detingut als EE.UU. com a sospitós“. Vaig pensar que podia ser interessant.

Erem quatre gats a la sala, suposo que el Barça-Manchester també ajuda a la buidor dels cinemes… sort que el futbol a mi no és que em tregui la son, francament. Bé, la primera part és una mica lenta, fins que comences a lligar coses. Inevitablement penses en els atemptats més recents, tant en territori americà com a l’Estat espanyol. I jo vaig voler veure clares referències a Guantànamo. Em va cridar l’atenció com els diguem “dolents” justifiquen les seves actuacions en pro de la seguretat nacional. Un discurs pervers i, lamentablement, massa habitual en els discursos d’alguns polítics d’un país que vigila per la pau i la tranquil·litat de tots nosaltres (llegiu això en to irònic).

En definitiva, que la pel·lícula dóna per pensar, i molt.

Com a crítica, diria que l’actuació de la veterana Meryl Streep és fluixeta. L’aparent inexpressivitat del jove Jake Gyllenhaale està ben justificada.

“Cobardes”

No és que estigui imitant a Chiquito de la Calzada, no. “Cobardes” és la nova pel·lícula de José Corbacho i Juan Cruz. Reconec que vaig veure la primera que van fer, “Tapas”, i em va agradar més del que em pensava. Ara espero que aquesta segona producció em sorprengui novament.

El tema és candent: l’assetjament a l’escola. La qüestió de l’assetjament dóna molt per reflexionar. Però ho deixaré aquí, fins que hagi vist la pel·lícula i pugui opinar sobre ella.