Començo nous projectes

Estic ficat en un nou projecte. Bé, en més d’un per ser més exactes. Un és més lúdic i relacionat amb el tema fotogràfic. Ja l’he avançat en el blog, i és la nova exposició fotogràfica col·lectiva sobre el pont del petroli de Badalona.

No us dic que també m’agradaria poder fer (algun dia) una exposició en solitari… Bé, això ho deixo per a més endavant, si mai sorgeix la possibilitat (s’accepten idees, suggeriments, recomenacions!!!!).

L’altre projecte té a veure amb la meva formació acadèmica i professional. Després d’un temps, torno a la universitat a estudiar. Com que no tinc suficient amb la feina i la passió fotogràfica, ara em dóna per agafar els llibres de nou… De fet, mai he deixat d’estudiar d’una o una altra manera (cursos, seminaris…).  “El saber no ocupa lugar” que diu la meva mare, però clar, ella no sap l’espai que ocupen els llibres, els apunts, les revistes…

Suposo que a partir d’ara, i aprofitant les moltes lectures que hauré de fer, inclouré algun comentari o text de referència. Ja veurem.

P.D.:Per sort, no hauré de dur uniforme

Nova exposició fotogràfica col·lectiva: “El Pont del Petroli: 25 miradas”

El proper mes de novembre participo per segona vegada en una exposició fotogràfica col·lectiva. Aquesta portarà per títol “El Pont del Petroli, 25 miradas“. Es tracta d’una exposició monogràfica sobre el pont del petroli de Badalona, nova icona de la ciutat.

Bona part dels participants en aquesta nova aventura són “vells” coneguts, ja que són fotògrafs amateurs des de fa molt de temps, i han participat en l’anterior exposició col·lectiva “El Factor Humano”. Doncs bé, uns quants d’aquests, agrupats en un altre grup Flickr (“La Banda del Charco & Cía), tornem a la càrrega amb aquesta nova col·lecció de fotografies. Es tracta de fer, o d’intentar fer, 25 mirades diferents o personals d’un mateix element, el pont.

Segur que sortirà una expisició ben interessant. De seguida que tinguem més informació, anirem actualitzant.

 

De moment, no he decidit amb quina foto participo. Potser és alguna d’aquestes, o potser trio una altra, ja veurem.

Coses que mai no faries despullat

Escolto la notícia en un programa d’humor d’una cadena de televisió que a una revista expliquen coses que es poden fer despullat. Val, cadascú fa el que vol, i més si és en pilotes, oi? Ara que pensant-ho bé, hi ha coses que mai no faries despullat. I per mostra un botó: una trobada d’aficionats a la fotografia.

Us imagineu el grup allà tots despullats, només guarnits amb les bosses i les càmares fotogràfiques? En part, els aficionats sóm una mica com els adolescents d’ara que van ensenyant els “gallumbos” per sobre dels pantalons, però nosaltres amb la marca de la càmara al coll. I si us hi fixeu en la mirada quan es creuen, sembla que fins i tot es parlin: “Ja, ¿con esa fotocopiadora piensas hacer una foto?” “Pues mira que tu con esa càmara que parece sacada de la antigua Grecia“, però tot això sense paraules, només amb imatges. És que ells, els fotògrafs, prefereixen dir-se les coses amb imatges, com que una imatge val més que mil paraules… doncs així estalvien temps i saliva…

Si et mous amb dues rodes

Moto o bicicleta? Amb moto i de gran cilindrada, sí. I veig la última campanya del Servei Català de Trànsit i m’agrada. Conduir una moto gran requereix una plus de responsabilitat, no només envers els altres sinó envers un mateix. Ja se sap que anar amb moto implica menys protecció i qualsevol imprevist pot comportar conseqüències greus. No hi ha res més a dir, en penso.

Ara que potser caldria proposar algun altre tipus de mesura. Perquè un cop tens el carnet de moto (per portar motocicletes de més de 125cc), només hi ha una limitació de dos anys en què no pots sobrepassar els 250cc o 36 cv. I un cop passen els dos anys, se suposa que ja estàs capacitat per dur qualsevol cilindrada. Dic que se suposa, perquè a la pràctica, no és el mateix una 250cc que una 500cc. Apelar a un exercici de responsabilitat és, en la meva opinió, una mica agoserat i, perquè no dir-ho, també una mica ridícul. Potser fora millor fer-ho progressiu.

L’altre qüestió que em sembla una mica ridícula (pensant en els missatges “preventius” d’aquestes campanyes) és que es pugui dur moto fins a 125cc tenint només el carnet de cotxe. No ho veig. Més que res, perquè la conducció d’un cotxe és diferent a la de moto.

Potser s’hi barregen opinions econòmiques, penso jo, com que els vehicles són un dels motors de l’economia (mai millor dit). Així doncs…

I després hi ha les condicions de les carreteres i els anomenats “mecanismes de protecció”, més popularment coneguts com guardarrails (o “quitamiedos”, que més que treure’ls el que fan és posar la por al cos). Que són realment un perill per als motoristes però també pels usuaris de bicicleta.

Total, que les campanyes estan molt bé, però una mica més de coherència, que després venen els accidents i les lamentacions, i busquem culpables només en una direcció.