Category: persones


I ara què?

I ara que la indignació augmenta amb les incomprensibles càrregues policials que es van succeint arreu de les capitals del territori peninsular, un es pregunta què es pot fer com a ciutadà o ciutadana.

I ara que es van coneixenet més notícies sobre els orígens dels desgabells financers i les trames (pressumptes) de corrupció d’alguns i algunes polítics, sense que ningú no hagi de passar aparentment per la Justícia, i ara què?

El sentiment de frustració és cada cop més gran, i això és una situació perillosa perquè la frustració, si no té una sortida canalitzada, por anar a parar a qualsevol lloc. Bé, d’això els psicòlegs socials en saben molt, no els vull trepitjar la feina ;-)

Espero que ara no ens agafi el rampell de la desídia, del conformisme, del pesimisme millor dit, d’allò de “no es pot fer res contra el sistema”, o “ells són més poderosos”, etc. Digueu-me ingenu, eh, però jo continuo donant voltes a algunes idees que, sense ser meves sí que les identifico plenament amb la meva manera de pensar. Una és la frase d’una tècnica comunitària que ens va dir “El poder está en lo local, pero la gente no lo sabe”, i l’altra frase és de l’Arcadi Oliveres, que diu alguna cosa així com que el poder que tenim és el poder que ens dóna ser consumidors de bens i de serveis.

Sincerament, crec que encara no sabem què podem fer per presionar el sistema. No es tracta de somniar amb un sistema social i econòmic que comença de zero, perquè no crec que sigui possible (tampoc tinc informació suficient per argumentar a favor o en contra, és més aviat una impresió personal). Però si es tracta de fer canvis i modificacions, aquí la cosa canvia, perquè els ciutadans i les ciutadanes tenim molt a fer i a dir. Ara que això requereix que la gent, que tots i totes ens posem d’una vegada les piles. Per la meva part, espero no seguir la “manada aborregada” (ho sento pels qui es puguin sentir ofesos). De moment, continuaré seguint i informant-me tot el que pugui, i seguiré després algunes recomenacions pràctiques. El pas a la banca ètica és un dels primers.

També seguiré usant el meu entreteniment, la fotografia, per reivindicar el que crec que és més just. Ja veurem què és el que aconsegueixo…

Salut!

 

 

Passejant per Montmatre, a tocar del Sagrat Cor (París, 2011)

(Nikon D90 + Tamron 17-50mm)

Sumant indignació

Si no en teníem prou amb els abusos i corrupteles de polítics , banquers i altres personatges de les finances, ara li toca el torn a la nostra “policia de proximitat”.

Hores d’ara, a ningú li “sorprendran” les imatges que ahir divendres es van poden veure (i molts viure) en directe a la plaça Catalunya de Barcelona. Un nou servei de neteja per a fer front al gran problema de salut `pública i seguretat ciutadana que s’hi havia instal·lat (‘??????????). Si encara hi ha algú o alguna que no sap de què estic parlant, mireu el vídeo que us enllaço a continuació. Sobren les paraules.

El mateix divendres, per la tarda, el conseller d’Interior de la Generalitat, senyor Felip Puig, compareix davant les càmares per explicar (si és que es pot explicar d’alguna manera) els últims esdeveniments.

Diu que la setmana vinent analitzaran totes les informacions… a veure si en treu alguna cosa de profit d’aquest anàlisi…

Mentrestant, seria convenient que les nostres administracions canviessin i s’adaptessin a la modernitat dels temps. Per aquest motiu, cal canviar el logotip dels serveis de neteja de Barcelona. Els ciutadans, mitjançant un procés participatiu, han elaborat el següent. A veure què en penseu.

(Fotografia per gentilesa de Ricard Cambra)

Marató de Barcelona 2011

Al voltant de 15.000 participants han estat corrent pels carrers de la ciutat. N’hi havia de totes les edats, colors i condicions físiques. Impresionava veure les seves expressions d’esforç. Córrer 42km no és qualsevol cosa.

Els que participàvem com a espectadors animàvem i engrescàvem els corredors, mentre molts d’ells somreien o saludaven.

Potser algun any d’aquests em decideixo a participar…

(Nikon D90 + Tamron 17-50mm)

Introspecció

Cada vegada m’agrada més aquest tipus de fotografia, on la presència humana és el fonamental de la imatge.

L’home de la fotografia anava passejant per la platja, semblava gaudint de la tranquil·litat d’aquelles hores, sense els sorolls ni les gentades pròpies de l’estiu. Per sort a l’hivern, la platja està relativament buida. Aquests passejos conviden a pensar.

Passejant per la platja, Sitges (Barcelona)

(Nikon D90 + Sigma 50-200mm)

 

Veig que el modest objectiu 50-200mm de Sigma fa la seva feina…

Doncs això, que finalment hem inaugurat la nostra exposició fotogràfica col·lectiva “El Pont del Petroli: 25 mirades”. Al centre cívic Dalt la Vila de Badalona, fins el 22 de decembre.

Deitjo que us agradi!

Pont del Petroli (Badalona)

(Nikon D90 + Tamron 17-50mm)

El proper mes de novembre participo per segona vegada en una exposició fotogràfica col·lectiva. Aquesta portarà per títol “El Pont del Petroli, 25 miradas“. Es tracta d’una exposició monogràfica sobre el pont del petroli de Badalona, nova icona de la ciutat.

Bona part dels participants en aquesta nova aventura són “vells” coneguts, ja que són fotògrafs amateurs des de fa molt de temps, i han participat en l’anterior exposició col·lectiva “El Factor Humano”. Doncs bé, uns quants d’aquests, agrupats en un altre grup Flickr (“La Banda del Charco & Cía), tornem a la càrrega amb aquesta nova col·lecció de fotografies. Es tracta de fer, o d’intentar fer, 25 mirades diferents o personals d’un mateix element, el pont.

Segur que sortirà una expisició ben interessant. De seguida que tinguem més informació, anirem actualitzant.

 

De moment, no he decidit amb quina foto participo. Potser és alguna d’aquestes, o potser trio una altra, ja veurem.

Setembre és el mes de la diversitat, perquè tornem a la feina (si és que no ho hem fet abans), comença novament l’escola, tornem els col·leccionables de sempre (nines, idiomes i un llarg etcétera). El cas és estrenar alguna cosa nova. Deu ser que això ajuda a entomar l’anomenada “pujada de setembre”. Quan era petit i sentia els pares parlar de la “pujada”, pensava que era que el mes anava amunt, com si l’agost estigués en horitzontal i setembre, en canvi, en vertical. Coses de crios, què hi farem…

El cas és que jo també m’he apuntat a aquesta “moda” de renovar-se o morir. Per això, he canviat la signatura en les meves fotos, de l’anterior “megustamiolympus” al nou “Julio_R2″. No té res a veure amb el meu frikisme per la saga StarWars (francament, m’agrada més Star Trek i el comandant Piccard…). El que deia, que m’he canviat el nick.

I com que no hi ha dos sense tres, estic a l’espera de renovar l’equip fotogràfic. Encara no m’he decidit, perquè estic entre dues opcions (el pressupost és ajustat, no hi ha més). Espero acabar-me de decidir en breu i fer una bona elecció.

Interior del Museu Rodin (París)

(Olympus E-500 + Zuiko 14-45mm)

Torna la “normalitat”

Avui, 1 de setembre, tornem a la vida després de les vacances. Sí, sí: l’agost és el més de les vacances, i qui més qui menys, desapareixem de la vida mundana per gaudir de les sempre merescudes vacances. Clar que la crisi s’ha deixat notar, tot i que per sort, hem pogut fer una petita escapada.

I ara ja al setembre, ens re-incorporem a la vida dita “normal”: matinar, presses, trepitjades al metro o embussos, etc. I no ens podem queixar pas gaire, no. Com diu ma mare: “sort que tens feina”. Sí, no cridem al mal temps.,,

En fi, que espero estar més present per aquí, que aquest any he tingut el blog una mica en segon (o tercer?) terme. Fins aviat!

Records de París (II)

Uns minuts abans de la foto anterior, mentre encara no plovia, vaig estar fotografiant les escultures i l’exterior del Museu Rodin.

Els turistes ja ho fem això d’estar-nos al davant d’una obra i no pensar que d’altres esperen per admirar-la de més aprop. Així que lluny de desesperar-me, vaig aprofitar la “intromissió” accidental de la turista i la vaig incloure dins la composició. Crec que ha guanyat molt la foto…

Records de París (I)

A l’interior del Museu Rodin, aquesta noia em “proporciona” una composició que no puc obviar. Observa el jardí del Museu sota la pluja.

Interior del Museu Rodin (París)

(Olympus E-500 + Zuiko 14-45mm)

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.