Tarda de museus

Segueixo editant fotos de l’escapada a París per Setmana Santa (sí, ho sé, ja faig tard). En aquesta ocasió us ensenyo aquesta foto que vaig fer al Museu de l’Orangerie, a propòsit d’una exposició de Monet. Jo d’art no hi entenc, la veritat, només sé quan hi ha alguna creació artística que m’agrada o no. Vist al natural el quadre era molt més impressionant, i allà que vaig anar a fer-li una foto. La senyoreta que “vigilava” la sala, en veurem càmera en mà em va dir amb amabilitat “No flash”, i jo li vaig respondre amb un somriure. “Flash? però que diu senyora, si aqui no cal flash”, vaig pensar. Total, que em planto davant el quadre intentant ajustar l’enquadrament de la foto; mentrestant observo que una parella de japonesos (?) es va acostant al quadre, tant que m’impedeixen de fer-ne una (natural, dirien alguns, de tant lent que sóc… ). Al final, cansat d’esperar, decideixo incloure’ls en la composició, perquè m’agrada l’efecte que produeix la parella a l’extrem del quadre. En fi, espero que us agradi.

(Nikon D90 + Tamron 17-50mm)

I ara què?

I ara que la indignació augmenta amb les incomprensibles càrregues policials que es van succeint arreu de les capitals del territori peninsular, un es pregunta què es pot fer com a ciutadà o ciutadana.

I ara que es van coneixenet més notícies sobre els orígens dels desgabells financers i les trames (pressumptes) de corrupció d’alguns i algunes polítics, sense que ningú no hagi de passar aparentment per la Justícia, i ara què?

El sentiment de frustració és cada cop més gran, i això és una situació perillosa perquè la frustració, si no té una sortida canalitzada, por anar a parar a qualsevol lloc. Bé, d’això els psicòlegs socials en saben molt, no els vull trepitjar la feina

Espero que ara no ens agafi el rampell de la desídia, del conformisme, del pesimisme millor dit, d’allò de “no es pot fer res contra el sistema”, o “ells són més poderosos”, etc. Digueu-me ingenu, eh, però jo continuo donant voltes a algunes idees que, sense ser meves sí que les identifico plenament amb la meva manera de pensar. Una és la frase d’una tècnica comunitària que ens va dir “El poder está en lo local, pero la gente no lo sabe”, i l’altra frase és de l’Arcadi Oliveres, que diu alguna cosa així com que el poder que tenim és el poder que ens dóna ser consumidors de bens i de serveis.

Sincerament, crec que encara no sabem què podem fer per presionar el sistema. No es tracta de somniar amb un sistema social i econòmic que comença de zero, perquè no crec que sigui possible (tampoc tinc informació suficient per argumentar a favor o en contra, és més aviat una impresió personal). Però si es tracta de fer canvis i modificacions, aquí la cosa canvia, perquè els ciutadans i les ciutadanes tenim molt a fer i a dir. Ara que això requereix que la gent, que tots i totes ens posem d’una vegada les piles. Per la meva part, espero no seguir la “manada aborregada” (ho sento pels qui es puguin sentir ofesos). De moment, continuaré seguint i informant-me tot el que pugui, i seguiré després algunes recomenacions pràctiques. El pas a la banca ètica és un dels primers.

També seguiré usant el meu entreteniment, la fotografia, per reivindicar el que crec que és més just. Ja veurem què és el que aconsegueixo…

Salut!

 

 

Passejant per Montmatre, a tocar del Sagrat Cor (París, 2011)

(Nikon D90 + Tamron 17-50mm)

Sumant indignació

Si no en teníem prou amb els abusos i corrupteles de polítics , banquers i altres personatges de les finances, ara li toca el torn a la nostra “policia de proximitat”.

Hores d’ara, a ningú li “sorprendran” les imatges que ahir divendres es van poden veure (i molts viure) en directe a la plaça Catalunya de Barcelona. Un nou servei de neteja per a fer front al gran problema de salut `pública i seguretat ciutadana que s’hi havia instal·lat (‘??????????). Si encara hi ha algú o alguna que no sap de què estic parlant, mireu el vídeo que us enllaço a continuació. Sobren les paraules.

El mateix divendres, per la tarda, el conseller d’Interior de la Generalitat, senyor Felip Puig, compareix davant les càmares per explicar (si és que es pot explicar d’alguna manera) els últims esdeveniments.

Diu que la setmana vinent analitzaran totes les informacions… a veure si en treu alguna cosa de profit d’aquest anàlisi…

Mentrestant, seria convenient que les nostres administracions canviessin i s’adaptessin a la modernitat dels temps. Per aquest motiu, cal canviar el logotip dels serveis de neteja de Barcelona. Els ciutadans, mitjançant un procés participatiu, han elaborat el següent. A veure què en penseu.

(Fotografia per gentilesa de Ricard Cambra)

Marató de Barcelona 2011

Al voltant de 15.000 participants han estat corrent pels carrers de la ciutat. N’hi havia de totes les edats, colors i condicions físiques. Impresionava veure les seves expressions d’esforç. Córrer 42km no és qualsevol cosa.

Els que participàvem com a espectadors animàvem i engrescàvem els corredors, mentre molts d’ells somreien o saludaven.

Potser algun any d’aquests em decideixo a participar…

(Nikon D90 + Tamron 17-50mm)

Introspecció

Cada vegada m’agrada més aquest tipus de fotografia, on la presència humana és el fonamental de la imatge.

L’home de la fotografia anava passejant per la platja, semblava gaudint de la tranquil·litat d’aquelles hores, sense els sorolls ni les gentades pròpies de l’estiu. Per sort a l’hivern, la platja està relativament buida. Aquests passejos conviden a pensar.

Passejant per la platja, Sitges (Barcelona)

(Nikon D90 + Sigma 50-200mm)

 

Veig que el modest objectiu 50-200mm de Sigma fa la seva feina…

L’última!! (de l’any, s’entén)

Doncs aquesta serà l’última foto de l’any que pujaré per aquí. Perquè encara em queden moltes fotos però el temps és implacable (i sent realistes, tampoc pujaré totes les fotos que tincs, que seria una feinada…).

En tot cas, aquesta última està feta pensant en vosaltres lectors anònims i no tan anònims alguns.

Desitjar-vos molta energia per encarar el nou any, que espero i desitjo que ens porti bones notícies per a tots.

Salut!

(Interior de l’església de Santa Maria del Mar, Barcelona)

(Nikon D90 + Tamron 17-50mm)

Finalment sí: exposició “El Pont del Petroli: 25 mirades”

Doncs això, que finalment hem inaugurat la nostra exposició fotogràfica col·lectiva “El Pont del Petroli: 25 mirades”. Al centre cívic Dalt la Vila de Badalona, fins el 22 de decembre.

Deitjo que us agradi!

Pont del Petroli (Badalona)

(Nikon D90 + Tamron 17-50mm)

Començo nous projectes

Estic ficat en un nou projecte. Bé, en més d’un per ser més exactes. Un és més lúdic i relacionat amb el tema fotogràfic. Ja l’he avançat en el blog, i és la nova exposició fotogràfica col·lectiva sobre el pont del petroli de Badalona.

No us dic que també m’agradaria poder fer (algun dia) una exposició en solitari… Bé, això ho deixo per a més endavant, si mai sorgeix la possibilitat (s’accepten idees, suggeriments, recomenacions!!!!).

L’altre projecte té a veure amb la meva formació acadèmica i professional. Després d’un temps, torno a la universitat a estudiar. Com que no tinc suficient amb la feina i la passió fotogràfica, ara em dóna per agafar els llibres de nou… De fet, mai he deixat d’estudiar d’una o una altra manera (cursos, seminaris…).  “El saber no ocupa lugar” que diu la meva mare, però clar, ella no sap l’espai que ocupen els llibres, els apunts, les revistes…

Suposo que a partir d’ara, i aprofitant les moltes lectures que hauré de fer, inclouré algun comentari o text de referència. Ja veurem.

P.D.:Per sort, no hauré de dur uniforme

Nova exposició fotogràfica col·lectiva: “El Pont del Petroli: 25 miradas”

El proper mes de novembre participo per segona vegada en una exposició fotogràfica col·lectiva. Aquesta portarà per títol “El Pont del Petroli, 25 miradas“. Es tracta d’una exposició monogràfica sobre el pont del petroli de Badalona, nova icona de la ciutat.

Bona part dels participants en aquesta nova aventura són “vells” coneguts, ja que són fotògrafs amateurs des de fa molt de temps, i han participat en l’anterior exposició col·lectiva “El Factor Humano”. Doncs bé, uns quants d’aquests, agrupats en un altre grup Flickr (“La Banda del Charco & Cía), tornem a la càrrega amb aquesta nova col·lecció de fotografies. Es tracta de fer, o d’intentar fer, 25 mirades diferents o personals d’un mateix element, el pont.

Segur que sortirà una expisició ben interessant. De seguida que tinguem més informació, anirem actualitzant.

 

De moment, no he decidit amb quina foto participo. Potser és alguna d’aquestes, o potser trio una altra, ja veurem.

És temps de canvis

Finalment m’he decidit a fer un canvi en la meva “vida fotogràfica”. M’he mantingut fidel a la meva Olympus E-500 durant quasi bé quatre anys. Amb ella he fet moltes fotos i crec que he aprés una mica. Ha estat un temps molt intens, i gràcies a aquesta distracció he conegut molta gent magnífica, amb qui m’uneix la passió per la fotografia i una bona amistat. També he pogut veure materialitzada la meva participació modesta en una exposició col·lectiva, El Factor Humano. Això no té preu!

Ara toca madurar. He estat setmanes llegint comparatives i cercant possibilitats dintre d’Olympus. Per sort, he tingut l’assessorament de l’amic Martín Gallego que m’ha anat ajudant a veure l’equip que millor s’ajusta a les meves necessitats i possibilitats. Lamentablement, no ha pogut ser l’E-30, ja que sembla que a Barcelona és impossible trobar-la (sóc una mica antiquat, i les coses “importants” prefereixo comprar-les en botigues de confiança, què hi farem…).

Entre les altres opcions que hem valorar amb el Martín, finalment m’he decidit per la Nikon D90, amb un objectiu Tamron 17-50 2.8 estabilitzat. No sé com anirà aquesta nova relació, el que sí espero és que sigui tan bona o millor com amb la meva estimada E-500.

 

(Parc de Les Tulleries, París)

(Olympus ·E-500 + Zuiko 14-45mm)