Nova exposició fotogràfica col·lectiva: “El Pont del Petroli: 25 miradas”

El proper mes de novembre participo per segona vegada en una exposició fotogràfica col·lectiva. Aquesta portarà per títol “El Pont del Petroli, 25 miradas“. Es tracta d’una exposició monogràfica sobre el pont del petroli de Badalona, nova icona de la ciutat.

Bona part dels participants en aquesta nova aventura són “vells” coneguts, ja que són fotògrafs amateurs des de fa molt de temps, i han participat en l’anterior exposició col·lectiva “El Factor Humano”. Doncs bé, uns quants d’aquests, agrupats en un altre grup Flickr (“La Banda del Charco & Cía), tornem a la càrrega amb aquesta nova col·lecció de fotografies. Es tracta de fer, o d’intentar fer, 25 mirades diferents o personals d’un mateix element, el pont.

Segur que sortirà una expisició ben interessant. De seguida que tinguem més informació, anirem actualitzant.

 

De moment, no he decidit amb quina foto participo. Potser és alguna d’aquestes, o potser trio una altra, ja veurem.

El mes de les estrenes

Setembre és el mes de la diversitat, perquè tornem a la feina (si és que no ho hem fet abans), comença novament l’escola, tornem els col·leccionables de sempre (nines, idiomes i un llarg etcétera). El cas és estrenar alguna cosa nova. Deu ser que això ajuda a entomar l’anomenada “pujada de setembre”. Quan era petit i sentia els pares parlar de la “pujada”, pensava que era que el mes anava amunt, com si l’agost estigués en horitzontal i setembre, en canvi, en vertical. Coses de crios, què hi farem…

El cas és que jo també m’he apuntat a aquesta “moda” de renovar-se o morir. Per això, he canviat la signatura en les meves fotos, de l’anterior “megustamiolympus” al nou “Julio_R2″. No té res a veure amb el meu frikisme per la saga StarWars (francament, m’agrada més Star Trek i el comandant Piccard…). El que deia, que m’he canviat el nick.

I com que no hi ha dos sense tres, estic a l’espera de renovar l’equip fotogràfic. Encara no m’he decidit, perquè estic entre dues opcions (el pressupost és ajustat, no hi ha més). Espero acabar-me de decidir en breu i fer una bona elecció.

Interior del Museu Rodin (París)

(Olympus E-500 + Zuiko 14-45mm)

Coses que mai no faries despullat

Escolto la notícia en un programa d’humor d’una cadena de televisió que a una revista expliquen coses que es poden fer despullat. Val, cadascú fa el que vol, i més si és en pilotes, oi? Ara que pensant-ho bé, hi ha coses que mai no faries despullat. I per mostra un botó: una trobada d’aficionats a la fotografia.

Us imagineu el grup allà tots despullats, només guarnits amb les bosses i les càmares fotogràfiques? En part, els aficionats sóm una mica com els adolescents d’ara que van ensenyant els “gallumbos” per sobre dels pantalons, però nosaltres amb la marca de la càmara al coll. I si us hi fixeu en la mirada quan es creuen, sembla que fins i tot es parlin: “Ja, ¿con esa fotocopiadora piensas hacer una foto?” “Pues mira que tu con esa càmara que parece sacada de la antigua Grecia“, però tot això sense paraules, només amb imatges. És que ells, els fotògrafs, prefereixen dir-se les coses amb imatges, com que una imatge val més que mil paraules… doncs així estalvien temps i saliva…

El bagul dels records

El bagul dels records és el lloc on van a parar tots aquells esdeveniments que no estan permanentment en la memòria. Seria com una mena de magatzem vivent, ja que els records vindrien i anirien a voluntat. Però, com passa amb qualsevol maquinària, sempre hi ha imprevistos que deixen espais buits, llocs  sense memòria. I a voltes ens anem acostumant a tenir llacunes, forats negres que, mica en mica, absorbeixen altres records. És així que el cap acaba convertint-se en una mena de formatge de gruyere.

Nostàlgia

Aquell matí, en Jordi i jo vam sortir a fer unes fotos pel centre de Barcelona. La setmana anterior havíem “disparat” a gust pel casc antic de la ciutat, i ens quedava encara algun lloc per descobrir. Així que aquest cop li tocava el torn a la Plaça Reial.

He de reconèixer que, de vegades, em ve un rampell nostàlgic. Suposo que aquest fet em porta a processar alguna fotografia en blanc i negre, o també en sèpia. La fotografia que us ensenyo em va suggerir aquesta tonalitat, i també el text amb què l’acompanyo:

Como cada mañana recorro algunas calles de mi infancia, aquellas calles y plazas que me vieron crecer. Cuanto han cambiado las cosas desde entonces.
Hoy he vuelto a pasar y he descubierto que hay muchas cosas que se repiten, unos hablan, otros trabajan, y algunos, como yo, simplemente pasean. Ya no puedo correr como antes, hay que ver cómo pasa el tiempo.
- “Buenos días caballero, paso, paso” – le digo a ese joven que está esperando a hacer una foto. No me dice nada, pero me sonríe. Debe ser un turista extranjero…