Veig que fa molts dies que no faig cap entrada al blog. Afortunadament, la feina em té molt ocupat (dic afortunadament, perquè amb els temps que corren…). Bé, el cas és que entre la feina i, sobretot, els estudis, disposo de poc temps per a altres qüestions més mundanes. Amb tot, no he pogut i tampoc he volgut mantenir-me al marge d’aquest moviment social que s’ha anat concretant en els últims dies i que ha cridat l’atenció dintre i fora de les nostres fronteres. M’estic referint als “indignats”, “Democracia real ya” i d’altres semblants, i que ha tingut la seva màxima vistositat en les diferents i multitudinàries acampades que s’han dut a terme al llarg del territori. Fins i tot, han arribat notícies que a Sibèria, l’únic espanyol censat s’ha solidaritzat amb els seus compatriotes, fent un acte de suport. Molt bé, no puc dir res més.
Això no treu, però, que continui indignat. Per motius de feina, que no toca explicar aquí, no he pogut assistir a l’acampada fins ahir al vespre (i només una estona…). He vist un ambient molt interessant de reivindicació i de reclamar un estatus de justícia social per a tothom. Ens hem de treure el barret davant aquest comportament solidari i madur dels joves que alguns acostumen a criticar tant. Però també d’altres sectors de la població que s’han afegit i han fet el que s’havia de fer: sentir com a pròpia la reivindicació. Perquè amb tants casos de flagrant i escandalosa corrupció política, amb tanta notícia sobre escàndols financers, un no pot fer una altra cosa que indignar-se, però també prendre partir.
Ahir diumenge teníem també l’oportunitat de fer un altre acte de reivindicació, anant a votar. Jo sóc dels que pensa que s’ha de fer “vot útil”, per tant, si no es vota s’afavoreix els partits majoritaris. Res d’això. S’ha de votar altres opcions, crec jo, que estan menys contaminades de la prepotència i l’obscurantisme dels gran partits.
Però la meva sorpresa ha anat creixent en la mesura que passaven les hores i s’anaven coneixent els resultats. Majories de dretes, bé sigui PP o CiU. Amb la crisi econòmica que tenim, provocada per aquest funcionament de mercat descontrolat, l’única solució és “más de lo mismo”? Aquests que ens han portat a la situació en què ens trobem són els que ara ens hi treuran? Carai, permeteu-me el dubte, i la llicencia de dir-vos que sóc poc donat a creure en els miracles. Ara que potser això és una nova manifestació de la força dels nous beats i possibles candidats a sant… qui sap.
En fi, que veig que no s’ha pogut donar un missatge clar i contundent de com han anat les coses, o potser és que el que s’ha dit fins ara no s’ha entés. Per si un cas, he penjat aquest video d’un dels homes de ciència econòmica que més clarament parla (i català, encara que traduit amb subtítols) i que diu les coses pel seu nom. Crec que aquestes informacions poden ajudar a comprendre el que ha passat.
Potser les properes eleccions poden deixar de tenir el color blau que tenen ara…
