Sí, ho he escrit bé. Habitualment es parla de l’estrés postvacacional. Però jo reivindico el concepte “estrés vacacional”. Us ho explico. Resulta que jo estic acostumat a matinar cada día, baixo al carrer a fer les meves coses i, després, torno a casa a descansar, perquè això de fer les teves necessitats al carrer, us ho creieu o no, cansa molt.
Però, què passa quan arriben les vacances? Doncs que la cosa canvia totalment. Et fan llevar d’hora, sortir corrents a pixar i quan estàs engrescat amb alguna olor interessant, apa, et fiquen en aquell habitacle tancat amb rodes, que fa soroll i que es velluga com una atracció de fira. I tu penses: “D’acord, dormiré una mica”. I quan estàs a punt d’agafar la fase REM, van i et fan baixar per anar corrents a veure no sé quin lloc que és ple de runes, o un altre lloc que fa olor a cera cremant i jo m’he de quedar a fora esperant.
Encara que la cosa no s’acaba aquí, noooo. Després de portar-me amunt i abaix, arriba l’hora de dinar. Bé, ells dinen, perquè jo no tasto res. I això que insisteixo i poso les meves famoses expressions de pena. Però res, no piquen. I aprofito per domir un poc més. I tot just estic quedant-me adormit, sortim novament en procesió. Crec que ells en diuen d’això “vacances”, però què voleu que us digui, a mi això em crea estrés vacacional.
Per això estic desitjant que aquests dos comencin a treballar i em deixin tranquil·lament a casa, com sempre. Vull tornar a ser l’amo i senyor del sofà, i deixar de banda aquest estrés que em farà anar al psicòleg… 
Klein
Estimat Klein,
Em diu el Terri que et digui (és que el tio és una manta fins i tot per escriure…) que no t’ho has montat bé. Que l’any vinent o quan sigui que et tornin a intentar marejar per anar amunt i avall per les “seves” vacances, que el truquis i us poseu d’acord en unir forces. Em diu que et digui que el plan és compartir pis, sofà,…i entre d’altres cosesen agafar una assistenta que us tregui de passeig, us porti a la gespa fresqueta, us rasqui la panxeta…iMentrestant “ells” que vagin amunt i avall fent el guiri per aquests mons de Deu, que vosaltres ja teniu una edat per anar de corcoll.
De part del Terri, una llepadeta.
Guau, guau!
(tradueixo: Totalment d’acord, Terri, totalment d’acord)