Entenc que és un tema controvertit i de difícil “solució”, però cadascú té el seu parer i com que som lliures de pensar i creure el que volguem, tothom pot dir la seva.
Quan buscava per la xarxa algun web que en parlés del tema, vaig trobar-ne dos que proposaven postures diametralment oposades. Coses que passen oi? què difícil que és posar-se d’acord. Tanmateix, un s’ha de posicionar en aquesta vida, mai millor dit. Jo crec que vivim en una cultura, l’occidental, que nega la mort com un procés natural. No cal que m’hi extengui, però si fem una ullada al nostre voltant sabreu de què parlo; i per a mostra un botó: per exemple, els tractaments antiedat. Gran negoci, penso jo, sí senyor.
Morir és quelcom tan natural com nèixer. Vaja, que la mort dóna cert sentit a la vida, si més no el sentiment de finitud. Ara que hi ha maneres i maneres de viure. Potser perquè em vaig fent gran, hi penso més sovint (ara em ve allò de dir-vos “Ei, si jo encara sóc molt jove!“). El cas és que la vida, més del que voldríem, ens posa a prova. Recentment he sabut que un amic de la família es troba malalt de càncer. D’entrada, semblava que la cosa aniria bé, perquè avui dia, el càncer ja no es pot considerar una malaltia incurable. Malauradament no és el cas d’aquest conegut. Els metges han confirmat el pitjor pronòstic: li queden pocs mesos de vida. Quina putada!
Recordant aquests webs que havia mirat, pensava què n’és de fàcil opinar sobre la vida dels altres. El tema està en què és el que vol la persona afectada en particular. I si mai em trobo en una situació així, hores d’ara crec que ho tinc clar: tinc dret a una mort digna. Quan un es troba en una situació terminal, del tipus que sigui, quan no hi ha cap raig d’esperança de guariment, qualsevol persona hauria de poder decidir què fer amb el que li resta de vida. Sense crítiques, sense valoracions. No pot ser que s’allargui innecessàriament un final agònic si el malalt no ho vol.
Jo no sé si l’argument “és la voluntat de Déu” em serviria, vaja, estic segur que no. Però aquesta és una opinió meva i, com a tal, discutible.
Com tu dius Julio, què fàcil que és opinar en la vida dels altres, però per tots aquells que estan en contra d’una mort digna, opinarien el mateix si els passes una desgràcia d’aquestes a les pròpies carns? Segur que no! Per això jo penso que la cosa està molt clara i no vessa ni una gota de dubte. Ni que es plantegin dogmes religiosos.