Porto uns dies patint les conseqüències d’un fenomen inexplicable: el meu ordinador funciona com si estigués dotat de voluntat pròpia. La cosa va més o menys així: un bon dia, en encendre l’ordinador, apareix un missatge a la pantalla (“Disk failure”). Agrairia que els fabricants fossin tan amables de traduir aquests agradables missatges a una llengua més comprensible, però això és una altra qüestió. Total, que després de demanar-me el disc de sistema per recuperar no-sé-què (ja hi tornem, amb nous missatges incomprensibles…), sembla que agafa carrerilla! Però com acostuma a passar, segons un tal Murphy, la cosa acaba malament just en el moment en què més pressa tens. En definitiva, que no funciona.
Me l’emporto a la botiga, amb l’esperança que algú sabrà dir-me quin mal pateix i em doni la corresponent fórmula magistral. I apareix novament el Murphy dels nassos: “¿qué te juegas a que funciona?”. Dit i fet, l’ordinador no mostra cap senyal, cap símptoma de funcionament anòmal. El “metge” no té cap explicació física per al seu mal i addueix no sé quina història d’un tal corrent elèctric. I cap a casa, després de tenir-lo uns dies ingressat.
Arribem a casa i sembla que el “refredat” ja està oblidat i funciona com sempre. Però dos setmanes més tard, els símptomes reapareixen. Truquem al “metge” i ens diu que el portem abans no empitjori (però què més pot passar? Si el tal Murphy estigués per aquí a prop alguna em diria). Repeteixen les proves i les “analítiques”. El diagnòstic no pot ser més dramàtic: “Al teu ordinador no li passa res, això és un problema elèctric”. Resumint: que m’he de comprar un SAI (“¿Qué dices tu que què?”) perquè protegeixi l’ordinador de les oscil·lacions elèctriques (ostres, un preservatiu informàtic!).
P.D.: De moment, l’ordinador funciona i, a més, he pogut recuperar unes fotos que encara no havia arxivat en CD. No, si encara hauré d’estar agraït al Murphy dels pebrots.
