Empatia

Això de ser empàtic és tot un repte. Dic això pensant la definició d’aquest mot al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Diu: “comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona“.
Comprendre les emocions d’un altre, però des del seu punt de vista, no des del nostre. Això suposa un exercici mental complex: renunciar al nostre particular prisma i situar-nos en allò que pensem que és l’altre.
Ja m’he fet un embolic… A veure, a veure… Em fico en el cap de l’altre (metafòricament parlant, s’entén) i sento el que ell sent, però com si fos ell mateix… Buff!!
Doncs bé, l’altre dia vaig fer un intent d’empatitzar amb el meu gos. Sí, sí, tal com sona. Així que càmera en mà, vaig mirar de veure el món des de la seva perspectiva.

Només un momentet, eh, perquè no crec que explicar-li tot això al guàrdia de torn m’hagués lliurat d’una multa si em veu pixant un arbre, tot i estar empatitzant amb el gosset. Oi que m’enteneu?
Com deia aquell: “Reflexionem-hi, reflexionem-hi“.